martes, 12 de julio de 2011
Decididament ha de ser o el submarinista o el fornicador, tal com jo estic últimament crec que seria més adequat el submarinista.
viernes, 8 de julio de 2011
lunes, 25 de abril de 2011
Somni
Estava assegut en un banc del parc, mudat amb les sabates lluentes i clenxinat, fent temps per entrar a missa observant distretament l’anar i venir de la gent atrafegada. La seva filla li havia planxat la camisa a consciència i ara aquell coll emmidonat l’incomodava fins exasperar-lo. Un colom agosarat s’atansava sense cap prudència i va fer un gest amb el peu per fer-lo marxar, aquells maleïts coloms de ciutat eren bruts i malalts i li feien fàstic fins a la basca.
Ella era a l’altra punta de la plaça, mirava els que devien ser els seus nets mentre jugaven als gronxadors. Era esvelta i encara feia patxoca a pesar dels cabells blancs que denunciaven que ja tenia una edat. Portava un vestit de flors i a sobre una rebeca blanca, el cabell recollit en un monyo sobre la nuca deixant el contorn del seu coll abrinat a l’abast del seu esguard. El posat contingut i les maneres pausades semblaven ser el reflex d’una educació estricta i refinada, probablement en un col•legi de monges.
Les campanes de l’església van començar a repicar mandrosament convocant els fidels a l’altre extrem de la plaça i les beates que s’esperaven a la porta es van afanyar a traspassar el portal per assolir els millors llocs a la primera fila. Es va aixecar i va encaminar-se a la portalada del temple, per fer-ho havia de passar per on ella s’estava encara distreta mirant les criatures, en passar per darrere del banc no va poder reprimir la temptació i va estendre el braç tot acaronant-li amb suavitat la corba que formava el coll amb l’espatlla. Instintivament ella va reaccionar girant lleument el cap, acompanyant el seu gest dolçament, abandonant-se a aquella carícia per un segon i recomponent-se ràpidament amb les galtes enceses per un rubor instantani.
Un llampec el va colpir, una batzegada que pràcticament ja no recordava va recórrer tot el seu cos, va sentir que la sang li bullia, els polsos li esclataven, li baixava per l’esquena un riu de pessigolles i de sobte era capaç de fer un salt fins a l’altra punta de la plaça, fins al sol. El batec del cor estava a punt d’esbotzar-li el pit i va deixar-se endur per aquesta sensació llargament, gaudint del moment com si fos la última sensació de la seva vida.
Quant va arribar l’ambulància no hi havia res a fer, van trobar-la agenollada al seu costat posant-li la rebeca sota el cap amorosament, per ell no van poder fer res perquè el infart havia estat fulminant.
Ella era a l’altra punta de la plaça, mirava els que devien ser els seus nets mentre jugaven als gronxadors. Era esvelta i encara feia patxoca a pesar dels cabells blancs que denunciaven que ja tenia una edat. Portava un vestit de flors i a sobre una rebeca blanca, el cabell recollit en un monyo sobre la nuca deixant el contorn del seu coll abrinat a l’abast del seu esguard. El posat contingut i les maneres pausades semblaven ser el reflex d’una educació estricta i refinada, probablement en un col•legi de monges.
Les campanes de l’església van començar a repicar mandrosament convocant els fidels a l’altre extrem de la plaça i les beates que s’esperaven a la porta es van afanyar a traspassar el portal per assolir els millors llocs a la primera fila. Es va aixecar i va encaminar-se a la portalada del temple, per fer-ho havia de passar per on ella s’estava encara distreta mirant les criatures, en passar per darrere del banc no va poder reprimir la temptació i va estendre el braç tot acaronant-li amb suavitat la corba que formava el coll amb l’espatlla. Instintivament ella va reaccionar girant lleument el cap, acompanyant el seu gest dolçament, abandonant-se a aquella carícia per un segon i recomponent-se ràpidament amb les galtes enceses per un rubor instantani.
Un llampec el va colpir, una batzegada que pràcticament ja no recordava va recórrer tot el seu cos, va sentir que la sang li bullia, els polsos li esclataven, li baixava per l’esquena un riu de pessigolles i de sobte era capaç de fer un salt fins a l’altra punta de la plaça, fins al sol. El batec del cor estava a punt d’esbotzar-li el pit i va deixar-se endur per aquesta sensació llargament, gaudint del moment com si fos la última sensació de la seva vida.
Quant va arribar l’ambulància no hi havia res a fer, van trobar-la agenollada al seu costat posant-li la rebeca sota el cap amorosament, per ell no van poder fer res perquè el infart havia estat fulminant.
jueves, 31 de marzo de 2011
EL BLAU DEL CEL
hasta las narices
del intervalo que va de la duda
al te quiero
y hasta las narices del
milímetro que vuelve
del te quiero
a la duda
la libertad es un ente
inexistente
dirías
porque todos dicen
que fluye y flota
sientes
porque nadie lo dice
que asfixia y agobia
el amor encadena
sucesos
en su mayoría
sucedidos
esa es su gran
sucesión
el príncipe
como mínimo era un rebelde
de la facción aliada
muerto en Irak
eso, o el mar, y el cielo,
y los caramelos sabor piña
han ganado el monopolio
del azul
jueves, 24 de marzo de 2011
comencem!
Quan em vaig treure el carnet de conduir
la noia que em donava les classes pràctiques
em va dir:
Cuando a los futuros camioneros
les doy clases de camión,
utilizo siempre el mismo ejemplo:
"Desembragar=cuando bajas el padal.
Pá recordarlo, el día del examen piensa:
si le bajo las bragas a un mujer,
las bragas las bajo pá bajo.
Embragar=cuando el padal sube.
Pá recordarlo, el día del examen piensa:
si le subo las bragas a una mujer,
las bragas las subo pá rriba".
Desembraguem aquest blog;
baixem-li les calces a l'hipopòtam
i comencem a recòrrer kilòmetres escrits!
la noia que em donava les classes pràctiques
em va dir:
Cuando a los futuros camioneros
les doy clases de camión,
utilizo siempre el mismo ejemplo:
"Desembragar=cuando bajas el padal.
Pá recordarlo, el día del examen piensa:
si le bajo las bragas a un mujer,
las bragas las bajo pá bajo.
Embragar=cuando el padal sube.
Pá recordarlo, el día del examen piensa:
si le subo las bragas a una mujer,
las bragas las subo pá rriba".
Desembraguem aquest blog;
baixem-li les calces a l'hipopòtam
i comencem a recòrrer kilòmetres escrits!
martes, 22 de marzo de 2011
Estrena
Be, no sé que s'espera exactament d'un blog, de fet m'han liat una mica a fer-ho sense haver-ho buscat. Però per començar m'agradaria que anèssim a l'arrel del tema. Voldia col.locar una definiciò que vaig haver de fer una vegada i que em va fer una certa gràcia. La primera és la del diccionari i la segona es obviament la meva:
Escala: Pla inclinat que serveix per a passar d’un nivell a un altre mitjançant la descomposició de la distància vertical en esglaons adaptats a la mida d’una passa.
Escala: Invent humà que permet apilar cases per poder viure en rusc, i fruir d’interminables reunions de veïns surrealistes, on es decideixen quotes que, amb càrrec a la nostra soferta butxaca, faciliten al porter una vida millor que la pròpia.
Espero que us agradi i no ferme gaire pesat amb les definicions de diccionari i pròpies. Encara que pensant-ho bé, no es una mala idea això d'inventar definicions per a les coses que s'ajustin més a una realitat subjectiva, la viscuda.
Escala: Pla inclinat que serveix per a passar d’un nivell a un altre mitjançant la descomposició de la distància vertical en esglaons adaptats a la mida d’una passa.
Escala: Invent humà que permet apilar cases per poder viure en rusc, i fruir d’interminables reunions de veïns surrealistes, on es decideixen quotes que, amb càrrec a la nostra soferta butxaca, faciliten al porter una vida millor que la pròpia.
Espero que us agradi i no ferme gaire pesat amb les definicions de diccionari i pròpies. Encara que pensant-ho bé, no es una mala idea això d'inventar definicions per a les coses que s'ajustin més a una realitat subjectiva, la viscuda.